El camí de cada dia

 

El camí és llarg i el camino cada dia.
Avui és dijous, demà divendres, demà passat dissabte i després, diumenge. Em llevo, esmorzo, transito el dia i me’n vaig a dormir. Surt el sol, els ocells piulen, la tramuntana s’enfila, fa calor, cau la llum i els estels es deixen veure. A mig camí, el gat m’acarona, em fas una abraçada i preparo el dinar. Escric, canto, ballo, dormo, m’enfado, m’espanto i torno a ballar. El camí és llarg i sí, el camino cada dia.

Crido en silenci

El cafè amb llet té gust de cafè amb llet i punt.
Miro endins per poder mirar cap algun lloc
i a estones em trobo i m’hi trobo bé.
I per fora criden: connectaaaaaaa‘t!!!!
Ho faig i faig ioga, pilates, canto,
cuino, cuso i descuso coses.
Em perdo per les xarxes i no m’imagino res, no puc.
Si no ho fas, no hi ets avui!!!! Connectaaaaaaa‘t!!!!
No cridis!! Crido en silenci.
Saps? Miro cap endins i m’hi quedo una estona.
S’hi està bé aquí, sí.
I no faig res.
El cafè amb llet té gust de cafè amb llet i punt.

Els silencis estranys

Tornen els silencis estranys
on no hi ha res més que vida
tornen els sorolls que embruten
i les paraules que criden.

Sona fora, ressona endins
estripa el cervell i remou els dits
en una cadència flonja
i amb un regust amarg.

M’aturo, descanso, respiro
els silencis es fan calma
les paraules prenen lloc
i l’espera no és tan llarga.

Crido fort i callo endins

 

Ensumo el sol per la finestra
dia llarg i casa calenta
emmudeixo sense dir res
deixo espai al silenci
i crido ben fort sense que em sentis.

Quan ja hi és i et troba
l’amor, la casa, la vida!
Quan ja hi soc i em trobo
el cos, l’ànima, la vida!

Escolto el soroll per la finestra
nit curta i llit sencer
m’entumeixo sense somniar res
deixo espai al silenci
i callo ben endins sense que ho notis.