Els silencis estranys

Tornen els silencis estranys
on no hi ha res més que vida
tornen els sorolls que embruten
i les paraules que criden.

Sona fora, ressona endins
estripa el cervell i remou els dits
en una cadència flonja
i amb un regust amarg.

M’aturo, descanso, respiro
els silencis es fan calma
les paraules prenen lloc
i l’espera no és tan llarga.

Crido fort i callo endins

 

Ensumo el sol per la finestra
dia llarg i casa calenta
emmudeixo sense dir res
deixo espai al silenci
i crido ben fort sense que em sentis.

Quan ja hi és i et troba
l’amor, la casa, la vida!
Quan ja hi soc i em trobo
el cos, l’ànima, la vida!

Escolto el soroll per la finestra
nit curta i llit sencer
m’entumeixo sense somniar res
deixo espai al silenci
i callo ben endins sense que ho notis.